Entrevista con Mon a la CovaEntrevista amb Mon a la Cova
Las casualidades y las coincidencias
Mucho tiempo llevamos detrás de la entrevista que os presentamos a continuación al webzine de Dark Valencia. Únicamente las casualidades y las coincidencias hacen que la vida tenga esa magia por la cual luchar y continuar el camino, un camino lleno de piedras de todo tipo de formas.
Hicimos camino a la tierra del “mal”, con alegría y con ansia de encontrarnos con estimados y disfrutar plenamente del cuarenta cumpleaños de los Dead Can Dance. Mientras oxigenábamos los pulmones en el Penedès y nos hidratábamos las mentes con infinidad de fluidos blancos y negros, pensamos hacerle una visita a uno de los máximos exponentes del rock oscuro o rock gótico que ha parido nunca una tierra sometida, pero también una tierra libre: Mon a la Cova.
De Casual a Replicants Anònims y Frans Beltran
Hablar de Mon a la Cova es hablar de Casual, una de las bandas más significativas al ámbito estatal y también de Europa. No siempre ha existido una banda que tuviera este nivel de elegancia musical y con un contenido conceptual de tan alto nivel. Siempre nos ha gustado comparar esta aura de Casual con la de los Parálisis Permanente, claro está, salvando las diferencias sonoras, pero sí con la grandiosidad de su poesía negra que hace mover salvajemente el corazón.
Esta entrevista íntima, sincera y sobre todo honesta fue realizada en la fantástica y céntrica cueva de Mon. A la Cova nos preparó en un tiempo récord todo lo necesario para darnos una bienvenida como él únicamente sabe hacerlo, regalándonos un directo acústicamente inolvidable. Nuestro cámara grabó con cuidado y detalle y por entero la extravagante felicidad sonora y poética. Cómo pocos, Mon hace que la letra y la melodía sea un todo que traspasa el cuerpo y transforma esa cavidad como parte intrínseca de la caja de resonancia. Además, hace falta que añadamos la espiritualidad dionisíaca que Sandra Raak nos repartió muy amablemente, podemos decir que asistimos al ritual del sacerdote Mon a la Cova.
Entonces iniciamos la entrevista que os presentamos, larga pero intensa. No podíamos, ni queríamos, sintetizar y menos omitir la trayectoria de Mon, que se inicia desde 1992 hasta la actualidad, con cantidad de proyectos como Guilles Maleïdes, Casual, Mon a la Cova, Kitsch a la Cova, Replicants Anònims y su actual dúo con Frans Beltran.
La noche continuó hasta los primeros reflejos de sol, pero como consecuentes y mediterráneos nosferatus, plegamos las alas y nos deslizamos rápidamente a nuestros ataúdes.
La video-entrevista
A continuación os ofrecemos la entrevista desde nuestro canal de YouTube. Al estar realizada en catalán, hemos añadido subtítulos en castellano para facilitar su comprensión a los no hablantes.
Por otra parte, queremos añadir dos aclaraciones por parte de Mon:
- Casual tocó también en Londres sobre el año 2006 en el festival Bring out your Dead!, junto a grupos como The Other, Bloody, Dead and Sexy, etc.
- Los primeros conciertos de Mon a la Cova fueron al final de la etapa de Guilles Maleïdes, en 1997/98, en un bar de Gràcia y en formato acústico.
¡Disfrutad!
Más información
- Blog de Mon a la Cova.
- Mon a la Cova en Facebook.
- Mon a la Cova – Sessions Greus EP (Bandcamp).
- Kitsch a la Cova en Bandcamp.
- Replicants Anònims en Bandcamp.
Les casualitats i les coincidències
Molt de temps portem darrere de l’entrevista que vos presentem a continuació al webzine de Dark València. Únicament les casualitats i les coincidències fan que la vida tinga eixa màgia per la qual lluitar i continuar el camí, un camí ple de pedres de tota mena de formes.
Enfilarem camí a la terra del “mal”, amb alegria i amb ànsia de trobar-nos amb estimats i gaudir plenament del quaranta aniversari dels Dead Can Dance. Mentre oxigenàvem els pulmons al Penedès i ens hidratàvem les ments amb infinitat de fluids blancs i negres, pensarem fer-li una visita a un dels màxims exponents del rock fosc o rock gòtic que ha parit mai una terra sotmesa, però també una terra lliure: Mon a la Cova.
De Casual a Replicants Anònims i Frans Beltran
Parlar de Mon a la Cova és parlar de Casual, una de les bandes més significatives a l’àmbit estatal i també d’Europa. No sempre ha existit una banda que tinguera aquest nivell d’elegància musical i amb un contingut conceptual de tan alt nivell. Sempre ens ha agradat comparar aquesta aura de Casual amb la dels Paralisis Permanente, clar està, salvant les diferències sonores, però si amb la grandiositat de la seua poesia negra que fa batejar salvatgement el cor.
Aquesta entrevista íntima, sincera i sobretot honesta va ser realitzada en la fantàstica i cèntrica cova de Mon. A la Cova ens va preparar amb un temps rècord tot el necessari per a fer-nos una benvinguda com ell únicament sap fer-ho, regalant-nos un directe acústicament inoblidable. El nostre càmera va enregistrar amb cura i detall i de cap a cua l’extravagant felicitat sonora i poètica. Com pocs, Mon fa que la lletra i la melodia siga un tot que traspassa el cos i transforma eixa cavitat com a part intrínseca de la caixa de ressonància. A més a més, cal que afegim l’espiritualitat dionisíaca que Sandra Raak ens va repartir molt amablement, podem dir que vàrem assistir al ritual del sacerdot: Mon a la Cova.
Aleshores vam iniciar l’entrevista que us presentem, llarga però intensa. No podíem, ni volíem, sintetitzar i menys ometre la trajectòria de Mon, que s’inicia des de 1992 fins a l’actualitat, amb quantitat de projectes com Guilles Maleïdes, Casual, Mon a la Cova, Kitsch a la Cova, Replicants Anònims i el seu actual duet amb Frans Beltran.
La nit va continuar fins als primers reflexos de sol, però com a conseqüents i mediterranis nosferatus, plegarem ales i lliscarem ràpidament als nostres taüts.
La video-entrevista
A continuació us oferim l’entrevista des del nostre canal de YouTube. En estar realitzada en català, hem afegit subtítols en castellà per a facilitar la seva comprensió als no parlants.
D’altra banda, volem afegir dos aclariments per part de Mon:
- Casual va tocar també a Londres sobre l’any 2006 en el festival Bring out your Dead!, amb grups com The Other, Bloody, Dead and Sexy, etc.
- Els primers concerts de Mon a la Cova van ser al final de l’etapa de Guilles Maleïdes, en 1997/98, en un bar de Gràcia i en format acústic.
Gaudiu!