Directe de Mon a la Cova en Isósteles Estudi

by Epi Neuraska · 29 gener, 2024

EnVers ens presenta en exclusiva el directe de Mon a la Cova (Casual, Kitsch a la Cova). Gaudirem de l’intrèpid treball: INSECTA, infectat de brunzits i estridulacions que supuren lletres plenament invertebrades construint-ne així aquest aposematisme musical. Tot serà pel pròxim dissabte 10 de febrer a partir de les 19:30 hores en Isósteles Estudi (Av. Almassora 7 – Borriana).

Configurat com a trio en directe, els catalans Mon a la Cova (veus, guitarres i pedals), Mar Cavalls (percussions, i sàmplers a vegades) i Pol Marro (projeccions), ens faran endinsar-nos en aquest darrer treball anomenat INSECTA (1889 Records. Novembre 2022). Per amenitzar el capvespre Dj Sombra ((Un)Pure Sessions, Adoración Nocturna, …) ens punxarà una contundent sessió de rock gòtic i d’altres sorpreses que solament ell sap com fer. L’entrada a l’event és de 8 euros.

Cartell per Narso Vera.

Insecta, per Mon a la Cova

Mon a la Cova ens presentà a finals de novembre de 2022 el seu darrer treball anomenat: INSECTA. Disc inspirat amb el joc de taula Insecta: The Ladies of Entomology, amb el qual Mon reinterpreta metafòricament el submon d’invertebrats amb el món dels humanoides. Encertada relació aquesta, on les larves humanes no paren de podrir tot món que parasiten. Ja en 1887, La Faune des Tombeaux (La Fauna de les Tombes) de l’entomòleg Jean Pierre Mégnin, descobrí la relació de la presència de fauna invertebrada en un cadàver i així poder assabentar-se del temps aproximat de la seua mort. Des d’aleshores, l’entomologia forense es basarà en aquest descobriment per poder resoldre la quantitat de temps que el cadàver ha iniciat l’algor mortis.

Les lletres d’en Mon són sempre evocadores, íntimes i corrosives com poques; una oda a la futilitat i volatilitat de les relacions, de les il·lusions, de la vida. Un alé de certa esperança revelada pels insectes, on apareix aquest paral·lelisme d’INSECTA, amb la possibilitat de mutació a ser, a poder ser o deixar de ser perquè mai no hi seràs el d’abans com apuntava Heràclit; tot està en constant canvi.

Som ràpids i som lents Durem poc (però) perdurem en el temps Comuns i vulgars Insòlits i rars (…)

INSECTA (1889 Records, 2022). Portada: Pol Robles.

INSECTA fa un pas qualitatiu en la carrera de Mon a la Cova, hi està ple de dissonàncies i arrítmies sonores, més enllà del mosquit boig del mestre Iggy o de l’home mosca dels Cramps. Un pas encertat en la designació i descripció de les nostres insignificants vides; dels absurds esdeveniments humans com a pas intangible en un planeta que parasitem; planeta cadavèric en un camp infectat de crisantems en daurada tardor.