Entrevista amb Mon a la Cova

by Epi Neuraska · 2 juliol, 2019

Les casualitats i les coincidències

Molt de temps portem darrere de l’entrevista que vos presentem a continuació al webzine de Dark València. Únicament les casualitats i les coincidències fan que la vida tinga eixa màgia per la qual lluitar i continuar el camí, un camí ple de pedres de tota mena de formes.

Enfilarem camí a la terra del “mal”, amb alegria i amb ànsia de trobar-nos amb estimats i gaudir plenament del quaranta aniversari dels Dead Can Dance. Mentre oxigenàvem els pulmons al Penedès i ens hidratàvem les ments amb infinitat de fluids blancs i negres, pensarem fer-li una visita a un dels màxims exponents del rock fosc o rock gòtic que ha parit mai una terra sotmesa, però també una terra lliure: Mon a la Cova.

De Casual a Replicants Anònims i Frans Beltran

Parlar de Mon a la Cova és parlar de Casual, una de les bandes més significatives a l’àmbit estatal i també d’Europa. No sempre ha existit una banda que tinguera aquest nivell d’elegància musical i amb un contingut conceptual de tan alt nivell. Sempre ens ha agradat comparar aquesta aura de Casual amb la dels Paralisis Permanente, clar està, salvant les diferències sonores, però si amb la grandiositat de la seua poesia negra que fa batejar salvatgement el cor.

Aquesta entrevista íntima, sincera i sobretot honesta va ser realitzada en la fantàstica i cèntrica cova de Mon. A la Cova ens va preparar amb un temps rècord tot el necessari per a fer-nos una benvinguda com ell únicament sap fer-ho, regalant-nos un directe acústicament inoblidable. El nostre càmera va enregistrar amb cura i detall i de cap a cua l’extravagant felicitat sonora i poètica. Com pocs, Mon fa que la lletra i la melodia siga un tot que traspassa el cos i transforma eixa cavitat com a part intrínseca de la caixa de ressonància. A més a més, cal que afegim l’espiritualitat dionisíaca que Sandra Raak ens va repartir molt amablement, podem dir que vàrem assistir al ritual del sacerdot: Mon a la Cova.

Aleshores vam iniciar l’entrevista que us presentem, llarga però intensa. No podíem, ni volíem, sintetitzar i menys ometre la trajectòria de Mon, que s’inicia des de 1992 fins a l’actualitat, amb quantitat de projectes com Guilles Maleïdes, Casual, Mon a la Cova, Kitsch a la Cova, Replicants Anònims i el seu actual duet amb Frans Beltran.

La nit va continuar fins als primers reflexos de sol, però com a conseqüents i mediterranis nosferatus, plegarem ales i lliscarem ràpidament als nostres taüts.

La video-entrevista

A continuació us oferim l’entrevista des del nostre canal de YouTube. En estar realitzada en català, hem afegit subtítols en castellà per a facilitar la seva comprensió als no parlants.

D’altra banda, volem afegir dos aclariments per part de Mon:

Casual va tocar també a Londres sobre l’any 2006 en el festival Bring out your Dead!, amb grups com The Other, Bloody, Dead and Sexy, etc.
Els primers concerts de Mon a la Cova van ser al final de l’etapa de Guilles Maleïdes, en 1997/98, en un bar de Gràcia i en format acústic.

Gaudiu!