Exposición Tiempos de Melancolía (noviembre-febrero 2016)

Tiempos de Melancolía. Creación y desengaño en la España del Siglo de Oro, se podrá ver desde el 12 de noviembre al 7 de febrero de 2016, en el Museo de Bellas Artes de Valencia, con la colaboración del Ministerio de Educación, Cultura y Deporte, el Museo Nacional de Escultura de Valladolid y la Obra Social «la Caixa».

Tiempo de Melancolía. Creación y desengaño en la España del Siglo de Oro

No podemos pasar de mencionar y recomendar esta gran exposición llamada: Tiempo de Melancolía, Creación y desengaño en la España del Siglo de Oro. Una selección de fabulosas obras pictóricas, grabados, libros y esculturas del Barroco español que supuran ese mal denominado “melancolía”, que floreció durante el decadente imperio español en los siglos XVI y XVII.

En la Grecia clásica se vinculaba la melancolía con la tristeza y la genialidad, esa esencia inherente al ser creativo que baila entre la oscuridad y la luz. Así como el Saturno pos-moderno influenció a artistas como Curtis, Wlliams, Murphy, … en los 70´s y 80´s, los artistas españoles en el Siglo d´Oro también estuvieron influenciados por esta energía atribuida a este astro. En la segunda mitad del siglo XVI las ciencias y las artes empezaron a infectarse de la bilis negra, la ciencia se infectará por los orígenes y sus efectos y las artes la tomará como sustancia elemental de la creación plástica y literaria.

Malenconia_I_Alberto_Durero_1514_Biblioteca_Nacional_de_España_Madrid_reduc2

Malancolía I, Alberto Durero, 1514. Biblioteca Nacional de Espana, Madrid.

Podemos diferenciar cinco partes o temáticas dentro de la exposición Melancolía, la primera será referida a los orígenes de la melancolía y la figura del genio, con obras como el grabado de Alberto Durero: Melancolía I.

La segunda parte nos mostrará la melancolía como fuerza creadora con obras de Ribera o Velázquez con su oscuro y profundo autorretrato. Las Sibilinas también tendrán una gran relevancia en la exposición, puesto que estas profetisas estaban muy vinculadas a la melancolía.

El desengaño social será la tercera parte vinculada a la crisis de la hegemonía española, como resultante de la crisis política-económica y espiritual de la segunda mitad del siglo XVI. Destacamos la pintura del Soldado muerto, un oleo sobre lienzo de autoría anónima de principios del siglo XVII.

La cuarta tratará sobre la religión y melancolía, misticismo y religión. Esta misantropía queda plasmada a la perfección con la escultura de madera policromada de Santa María egipciana de Luis Salvador Carmona y Las tentaciones de san Antonio de Brueghel de Velours, una magnifica pintura que recomendamos detenerse y tomarse un tiempo para observar detenidamente la gran cantidad de acciones y detalles de la obra.

Y para cerrar esta fantástica exposición tendremos la parte dedicada a la finitud humana. Una selección de vanitas, esculturas y alguna naturaleza muerta que nos mostrara esa idea de la muerte que tenían los autores, como Gòngora, Quevedo o el gran Séneca, donde podremos ver su falso-busto tan célebre en grandes bibliotecas que se dignen.

Santa Maria egipciana de Luis Salvador Carmona_reduc2

Santa María egipciana, Luis Salvador Carmona, segundo tercio del siglo XVIII. Museo Nacional de Escultura, Valladolid.

Una exposición muy bien estructurada y perfectamente iluminada, recomendable para los seres taciturnos de la nueva Valencia, que posteriormente puede estar acompañada de una relajada meditación en los verdes jardines de Viveros.

El melancólico no quiere más que tinieblas, busca sepulcros, se pasea entre ruinas, vaga en la noche. Su necrofilia se atribuye al color de su humor, la bilis negra, que hace que todos los objetos le parezcan fúnebres y que su alma huya de la luz y estime la oscuridad.

Su inclinación funeraria encuentra un clima idóneo en la España barroca, donde la muerte adquiere una centralidad despótica y hace con el arte una alianza obsesiva. Afloran las alusiones a la fugacidad de la vida, a la imagen saturnal del tiempo aniquilador, al mundo en ruinas, a las -lágrimas de las cosas-, a las caras cadavéricas de la vida.

El término final de todas las cosas aboca a un objeto, la calavera. Los artistas comprendieron pronto la belleza metafísica que contiene este cofre misterioso, -lugar pensante- hoy deshabitado, donde su amo razonó, fantaseo y decidió.

La -interiorización- de la muerte será indisociable de la subjetividad moderna.

Texto de l´exposición: Tiempo de Melancolía. Creación y desengaño en la España del Siglo de Oro.

Información sobre la exposición Tiempos de Melancolía

Dejamos el link de vídeo de María Bolaños, Comisaria y Directora del Museo Nacional de Escultura de Valladolid:

Temps de Malenconia. Creació i desengany a l’Espanya del Segle d’Or, es podrà vore des del 12 de novembre al 7 de febrer de 2016, al Museu de Belles Arts de València, amb col·laboració del Ministeri d’Educació, Cultura i Esport, el Museu Nacional d’Escultura de Valladolid i l’Obra Social ‘la Caixa’.

Temps de Malenconia

No podem passar d´esmentar i recomanar aquesta gran exposició Temps de Malenconia. Creació i desengany a l’Espanya del Segle d’Or. Una selecció de fabuloses obres pictòriques, gravats, llibres i escultures del Barroc espanyol que supuren eixe mal anomenat “malenconia”, que va florir durant el decadent imperi espanyol als segles XVI i XVII.

A la Grècia clàssica es vinculava la malenconia amb la tristesa i la genialitat, eixa essència inherent al ésser creatiu que balla entre l´obscuritat i la llum. Així com Saturn va influenciar a artistes per exemple com Curtis, Wlliams, Murphy, … als 70´s i 80´s, els artistes espanyols al Segle d´Or també varen estar influenciats per aquesta energia atribuïda a l´astre. A la segona meitat del segle XVI les ciències i les arts començaren a infectar-se d´eixa anomenada bilis negra, la ciència s’infecta pels orígens i efectes i les arts la pren com a substancia elemental de la creació plàstica i literària.

Grabat Malenconia I, Alberto Durero, 1514.

Malenconia I, Alberto Durero, 1514. Biblioteca Nacional de España Madrid

Podem diferenciar cinc parts dintre de l´exposició Malenconia, la primera serà referida al orígens de la malenconia i la figura del geni, amb obres com el gravat de Alberto Durero: Malenconia I.

La segona part mostrarà la malenconia com a força creadora amb artistes com Ribera o Velázquez amb el seu obscur i profund autoretrat. Les Sibil·les també tindran una gran rellevància a l´exposició, ja que aquestes profetisses estaven vinculades a la malenconia.

El desengany social serà la tercera part vinculada a la crisi de la hegemonia espanyola, com a resultant de la crisi política-econòmica i espiritual de la segona meitat del segle XVI. Destaquem la pintura del Soldat mort, un oli sobre llenç d´autoria anònima de principis del segle XVII.

La quarta es referida a la religió i malenconia, al misticisme i religió. Aquesta misantropia queda plasmada a la perfecció amb l´escultura de fusta policromada de Santa Maria egipciana de Luis Salvador Carmona o Les temptacions de san Antoni de Brueghel de Velours, una magnifica pintura en que és recomanable aturar-se un temps per observar detingudament la gran quantitat d´accions i detalls de l´obra.

I per tancar l´exposició tindrem la temàtica barroca referida a la finitud humana. Una selecció de vanitas, escultures i alguna natura morta ens mostrara eixa idea de la mort que tenien també autors com Gòngora, Quevedo o el gran Sèneca, on podrem veure el seu fals-bust tan celebre en grans biblioteques que es dignen.

Santa Maria egipciana de Luis Salvador Carmona

Santa Maria egipciana, Luis Salvador Carmona, segon terç del segle XVIII. Museu Nacional d´Escultura, Valladolid.

Una exposició molt ben estructurada i perfectament il·luminada, recomanable per als éssers taciturns de la nova València, que posteriorment pot estar acompanyada d´una relaxada meditació als jardins de Vivers.

El malenconiós no vol més que tenebres, busca sepulcres, es passeja entre ruïnes, vaga en la nit. La seua necrofilia s´atribueix al color del seu humor, la bilis negra, que fa que tots els objectes li semblen fúnebres i que la seua ànima fuja de la llum i estime la foscor.

La seua inclinació funerària troba un clima idoni en L´Espanya barroca, on la mort adquireix una centralitat despòtica i fa amb l´art una aliança obsessiva. Afloren les al·lusions a la fugacitat de la vida, a la imatge saturnal del temps anihilador, al món en ruïnes, a les -llàgrimes de les coses-, a les fàcies cadavèrica de la vida.

El terme final de totes les coses aboca a un objecte, la calavera. Els artistes van comprendre prompte la bellesa metafísica que conté aquest cofre misteriós, -lloc pensant- hui deshabitat, on el seu amo raonà, fantasiejà i va decidir.

La -interiorització- de la mort serà indissociable de la subjectivitat moderna.

Text de l´exposició: Temps de Malenconia. Creació i desengany a l’Espanya del Segle d’Or

Informació a rel l´exposició Temps de Malenconia

Ací teniu el link del vídeo de María Bolaños, Comissaria i Directora de Museu Nacional d´Escultura de Valladolid:

També hi hauran activitats culturals complementàries a l´exposició Temps de Malenconia. Creació i desengany a l’Espanya del Segle d’Or. Conferències i un cicle de cinema per tractar el tema de la malenconia des de diferents punts de vista com el mèdic, històric, artístic o literari: Activitats culturals complementàries a l´exposició Temps de Malenconia.

Per a més informació deixem la pagina web del Museu de Belles Arts de València: Museu de Belles Arts de València

También te podría gustar...

Deja una respuesta

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *

Este sitio usa Akismet para reducir el spam. Aprende cómo se procesan los datos de tus comentarios.