Vía Mística – Bill ViolaVía Mística – Bill Viola

Últimos días para visitar la muestra monográfica Vía Mística del videoartista norteamericano Bill Viola. Promovido por el Gobierno de Castilla la Mancha y organizada por Eulen Art, del 18 de octubre de 2018 hasta el 24 de febrero de 2019. Las 16 obras estarán ubicadas en cuatro espacios diferentes del casco antiguo de la ciudad de Cuenca.

Fire Woman, 2005. Vídeo de alta definición: 580 x 325 cm.

Disfrutamos la Retrospective en el Museo Guggenheim de Bilbao (30 de junio al 9 de noviembre de 2017), y sentimos la necesidad de presentaros este pionero del videoarte: Bill Viola.

Hablar de Bill Viola (Nueva York, 1951) es hablar de uno de los máximos representantes del videoarte del pasado siglo XX. Además de una fructífera y larga trayectoria iniciada en los años 60, Viola no ha dejado de producir su basta obra hasta la actualidad.

Los temas más relevantes de la obra de Bill Viola son: nacimiento, muerte, amor, emociones, espiritualidad, misticismo y religión. Su trabajo es muy intenso y no deja indiferente a ninguna persona que se enfrente en directo a una de sus obras, muchas de ellas de gran formato y alta definición.

Incansable investigador de la espiritualidad del ser humano y del misticismo, viajará a las islas Salomón a finales de los años 70, desarrollando en esta década una serie de obras relacionadas con la naturaleza y el tiempo como por ejemplo The Reflecting Pool (1977-79).

En los años 80 vivirá en Japón, con mucho interés en el budismo y trabajando en diferentes proyectos de videoarte en relación con la vida y con la memoria. Destacamos Room for St. John of the Cross (1983) y The Sleep of Reason (1988) inspirada en El sueño de la razón produce monstruos (1799) de Francisco de Goya.

Sin principio/Sin final/Sin dirección/Sin duración. El vídeo, como la mente.

Bill Viola, 1980.

En la década de los 90 empezará a plasmar la emoción en vídeo, fusionando lo espiritual con lo estético como por ejemplo: The Greeting (1995), Nantes Triptych (1992).

Viola iniciará un nuevo humanismo en el siglo XXI, creando obras en cámara ultra lenta, muchas de ellas inspiradas por las pinturas religiosas del renacimiento: Fire Woman (2005), Emergence (2002) entre muchas más en una década fructífera para el autor.

Seguidamente realizará unos impactantes visuales para la ópera Tristan e Isolda de Richard Wagner, titulada Tristan’s Ascension (2005).

Tristan’s Ascension (The Sound of a Mountain under a Waterfall), 2005. Vídeo de alta definición: 580 x 325cm.

Actualmente obras como Crossroads (2014), The Dreamers (2013), Inverted Birth (2014) o Martyrs (Earth, Air, Fire, Water) de 2014, nos presentarán la nueva visión sensitiva de Bill Viola que podemos disfrutar en Vía Mística.

He llegado a comprender que el lugar más importante en el que mi obra existe no es el espacio museístico, ni la sala de proyección, ni la televisión, y ni siquiera la misma pantalla de vídeo, sino la mente del espectador que la ha completado.

Bill Viola, 1989.

Emergence, 2002. Vídeo de alta definición: 213 x 213 cm.

Aunque tenemos especial debilidad por el trabajo de Bill Viola, hemos realizado esta sintética reseña que no le hace justicia, pero a quien le interese puede obtener mucha información sobre su obra en internet sin problemas.

Por el contrario, sí que nos gustaría destacar la colaboración que realizó en And All That Could Have Been, de los Nine Inch Nails. Viola creará un tríptico para la gira de NIN, temática relacionada con el agua. Una de las pocas incursiones que el artista ha realizado dentro del panorama del rock industrial.

Nota: Pedimos disculpas por la calidad, pero no hemos encontrado vídeos oficiales en el canal de NIN.

Vía Mística, comisariada por Kira Perov, Carmén Olivié i Carla Luelmo, está ubicada en cuatro sedes: Iglesia de San Miguel, Iglesia de San Andrés, Escuela de Arte Cruz Novillo y el Museo de Arte Abstracto Español, donde podremos ver una selección exquisita de 16 obras de la trayectoria más actual de Bill Viola.

Mapa del casco antiguo de Cuenca, ubicadas las 4 sedes de Vía Mística.

Sin ninguna duda una ocasión excepcional para disfrutar la obra de Bill Viola en espacios muy especiales y fuera del continente museístico. Dotando, si cabe, más sentido y mayor impacto en la experiencia del visionado. Altamente recomendable.

La gente hoy tiene en los museos las experiencias que antes tenía en la iglesia.

Bill Viola.

Otras obras de gran interés en Vía Mística.

Web de Vía Mística: http://viamistica.es/

Web de Impulsa CLM: http://www.iclm.es/viamistica/

Últims dies per poder visitar la mostra monogràfica Vía Mística del videoartiste nord-americà Bill Viola. Promogut pel Govern de Castella la Manxa i organitzada per Eulen Art, del 18 d’octubre de 2018 fins al 24 de febrer de 2019. Les 16 obres hi estaran ubicades en 4 espais diferents del barri històric a la ciutat de Conca.

Fire Woman, 2005. Vídeo d’alta definició: 580 x 325 cm.

Gaudirem la Retrospective en el Museu Guggenheim de Bilbao (30 de juny al 9 de novembre de 2017), i teníem la necessitat de presentar-vos aquest pioner del videoart anomenat: Bill Viola.

Parlar de Bill Viola (Nova York, 1951) és parlar d’un dels màxims representants del videoart del segle XX. A més d’una llarga trajectòria iniciada als anys 60, Viola no ha deixat de produir la seua basta obra fins a l’actualitat.

El temes més rellevants de l’obra de Bill Viola són: naixement, mort, amor, emocions, espiritualitat, misticisme, i religió. La seua obra és intensa i no deixa indiferent a cap persona que s’enfronte en directe a les seues obres, moltes d’elles de gran format i d’alta definició.

Incansable investigador de l’espiritualitat de l’ésser humà i del misticisme, viatjarà a les illes Salomó a finals dels anys 70, desenvolupant en aquesta dècada una sèrie d’obres més relacionades amb la natura i el temps com per exemple The Reflecting Pool (1977-79).

Als anys 80 viurà al Japó, relacionant-se amb el budisme i treballant en diferents projectes de videoart arran la vida i la memòria. Destaquem Room for St. John of the Cross (1983) i The Sleep of Reason (1988) inspirada en El sueño de la razón produce monstruos (1799) de Francisco de Goya.

Sense Inici/Sense final/Sense direcció/Sense duració. El vídeo, com la ment.

Bill Viola, 1980.

La dècada del 90 començarà a plasmar l’emoció en vídeo fusionant l’espiritualitat amb l’estètica, amb obres com: The Greeting (1995), Nantes Triptych (1992).

Viola encetarà un nou humanisme al segle XXI, creant obres en càmera ultra lenta, moltes d’elles inspirades per pintures religioses del renaixement: Fire Woman (2005), Emergence (2002) entre moltes més. Dècada molt fructífera per l’autor.

Seguidament crearà uns impactants visuals per l’òpera Tristan i Isolda de Richard Wagner: Tristan’s Ascension (2005).

Tristan’s Ascension (The Sound of a Mountain under a Waterfall), 2005. Vídeo d’alta definició: 580 x 325 cm.

Actualment obres com Crossroads (2014), The Dreamers (2013), Inverted Birth (2014) o Martyrs (Earth, Air, Fire, Water) de 2014, ens presenta la nova visió sensitiva de Bill Viola que podem gaudir-la en Vía Mística.

He arribat a comprendre que el lloc més important en que la meua obra existeix no és l’espai museístic, ni la sala de projecció, ni la televisió, ni tanmateix la pantalla de vídeo, sinó la ment de l’espectador que l’ha completat.

Bill Viola, 1989.

Emergence, 2002. Vídeo d’alta definició: 213 x 213 cm.

Encara que tenim una especial debilitat pel treball de Bill Viola, hem volgut fer una sintètica ressenya que no li fa justícia, però qui estiga interessat pot obtindre multitud d’informació arran la seua obra en Internet.

En cas contrari, ens agradaria destacar la col·laboració que va realitzar l’artista en And All That Could Have Been, dels Nine Inch Nails. Viola crearà un tríptic per a la gira de NIN, amb una temàtica relacionada amb l’aigua. Una de les poques incursions que l’artista ha fet dintre del panorama del rock, en aquest cas rock industrial.

Nota: Mil disculpes, però no hem trobat vídeos oficials al canal de NIN.

Vía Mística, comissariada per Kira Perov, Carmén Olivié i Carla Luelmo, està recollida en quatre seus: Iglesia de San Miguel, Iglesia de San Andrés, Escuela de Arte Cruz Novillo i al Museo de Arte Abstracto Español, on podrem veure una selecció exquisida de 16 obres de la trajectòria més actual de Bill Viola.

Mapa del barri antic de Conca, ubicades les 4 seus de Vía Mística.

Sense cap dubte una ocasió excepcional per poder gaudir l’obra de Bill Viola en espais molt especials i fora del continent museístic. Atorgant-li, si és possible, més sentit i major impacte en l’experiència del visionat. Altament recomanable.

La gent de hui té als museus les experiències que abans trobava a d’esglésies.
Bill Viola.

Altres obres de gran interés de Vía Mística.

Web de Vía Mística: http://viamistica.es/

Web de Impulsa CLM: http://www.iclm.es/viamistica/

También te podría gustar...

Deja una respuesta

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *

This site uses Akismet to reduce spam. Learn how your comment data is processed.